El Govern italià estén a tot el país les restriccions de moviment per frenar el coronavirus. Què implica per al comerç, el turisme i les empreses amb vincles a Itàlia.
El 9 de març del 2020, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, va anunciar que les restriccions de moviment que ja regien a Llombardia i a catorze províncies més del nord s’estenien a tot el país, amb uns seixanta milions d’habitants. Les noves regles entraven en vigor l’endemà i es mantindrien, en principi, fins al 3 d’abril. Itàlia ja superava els 9.000 contagis confirmats i els 400 morts.
El decret limita els desplaçaments a motius de feina, salut o necessitat, i obliga a portar una declaració que justifiqui cada trajecte. Se suspenen els esdeveniments i les activitats culturals, esportives i religioses, i tanquen cinemes, museus, teatres, bars nocturns i discoteques; els comerços de primera necessitat, com supermercats i farmàcies, continuen oberts. Les escoles i universitats ja estaven tancades.
Una economia connectada amb la nostra
Itàlia és la tercera economia de la zona euro i un dels principals socis comercials d’Espanya. El nord del país, amb Llombardia al capdavant, és el seu motor industrial: maquinària, automoció, moda, alimentació i química. Moltes empreses espanyoles hi compren components o hi venen productes, i els serveis, el transport i el turisme entre tots dos països mouen milions de viatgers i mercaderies cada any.
Quan una economia d’aquesta mida redueix de manera tan brusca la mobilitat, l’efecte es transmet en cadena: fàbriques amb menys personal, transport de mercaderies més lent, comandes ajornades, esdeveniments cancel·lats i vols que deixen d’operar. Encara que les mercaderies no es van aturar per decret, l’activitat industrial i comercial va quedar exposada a retards i cancel·lacions.
El que ensenya el cas italià
Itàlia va mostrar a la resta de països europeus com avançava una epidèmia i quines mesures es prenien en cada fase. En pocs dies va passar de limitar una zona a tancar tot el país. Aquest ritme va fer que molts governs i empreses passessin de veure la situació com un problema llunyà a considerar-la un escenari possible al seu propi territori.
Per a una empresa, la lliçó és que les decisions es poden prendre molt de pressa i amb poca antelació. Un pla de contingència no serveix si es redacta quan ja es necessita. Convé saber de bestreta qui decideix, quines activitats poden continuar a distància, com es comunica l’empresa amb la plantilla i amb els clients, i què fer si un proveïdor o un client clau deixa de funcionar.
Què convé revisar
Les empreses amb proveïdors o clients a Itàlia haurien de contactar-hi, confirmar-ne la capacitat de servei i buscar alternatives per als components crítics. Convé revisar les polítiques de viatges i de treball a distància, i comprovar que els sistemes informàtics permeten treballar fora de l’oficina amb seguretat.
També és important mirar la liquiditat. Si els cobraments es retarden o les vendes cauen, la tresoreria és la primera que se’n ressent. Revisi les línies de crèdit disponibles, els terminis de pagament i les condicions de les assegurances, i consulti amb el seu assessor quines opcions hi ha si l’activitat es redueix. Anticipar-se és més barat que improvisar. Si la seva empresa té seu, magatzem o delegació a les zones afectades, convé a més confirmar amb els seus asseguradors què cobreixen les pòlisses davant d’interrupcions i quina documentació s’exigeix per reclamar, perquè moltes pòlisses exigeixen avisar en terminis breus.
En una crisi que avança de pressa, les empreses millor preparades són les que ja tenien un pla abans de necessitar-lo.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
