L’Agència Tributària i el Notariat van signar un conveni que dona a Hisenda accés a la titularitat real de les societats i a dades de l’índex notarial.
El Butlletí Oficial de l’Estat del 15 de febrer del 2020 va publicar el conveni entre l’Agència Tributària i el Consell General del Notariat sobre subministrament d’informació, signat el 3 de febrer pel director general de l’Agència, Jesús Gascón, i el president del Notariat, José Ángel Martínez Sanchiz. L’acord reforça una col·laboració que totes dues institucions mantenien des de feia anys mitjançant convenis anteriors.
El conveni permet a l’Agència consultar de manera sistemàtica la informació que els notaris recullen sobre els titulars reals de les persones jurídiques, és a dir, les persones físiques que en última instància posseeixen o controlen una societat, i rebre amb periodicitat dades de determinades operacions de l’Índex Únic Informatitzat, la base comuna del que s’autoritza a les notaries. Segons la mateixa Agència, l’objectiu és reforçar el control dels entramats societaris opacs.
Quina informació circula
El sistema ha de permetre consultes en tots dos sentits: partir d’una societat per conèixer els seus propietaris persones físiques, o partir d’una persona per saber en quines societats participa. L’Agència disposarà a més d’accés telemàtic directe i individualitzat i podrà fer requeriments concrets al Notariat. Entre les dades hi ha qui atorga i qui rep poders davant de notari, amb les dates de nomenament i revocació.
Els notaris són una font natural: gairebé tot el que és rellevant passa per les seves mans, des de la constitució d’una societat i les ampliacions de capital fins a les compravendes, els préstecs hipotecaris o els poders. A més, la llei de prevenció del blanqueig els obliga a identificar el titular real en aquestes operacions. El conveni no crea aquesta informació, sinó que facilita que arribi a Hisenda de manera ordenada.
Per què importa
Una cadena de societats pot tenir raons legítimes: organització del grup, protecció patrimonial, entrada de socis o successió. Però també pot dificultar saber qui hi ha darrere d’una operació. Amb accés directe a la informació, l’Agència pot comprovar amb més rapidesa si les operacions entre societats vinculades, els pagaments de dividends o els patrimonis declarats són coherents amb l’estructura real.
No canvia el que cal pagar, sinó la facilitat per comprovar-ho. La informació està emparada pel deure de secret tributari, i l’Agència només la pot fer servir amb finalitats fiscals. Però cada discrepància entre el que consta en una escriptura i el que es declara té ara més probabilitats de sortir a la llum, encara que sigui fruit d’un descuit i no de mala fe. La millor prevenció és la coherència: que les dades que consten a l’escriptura, al Registre Mercantil i a les declaracions expliquin la mateixa història.
Què convé revisar
Convé comprovar que la titularitat real que consta a les escriptures i en el dipòsit de comptes coincideix amb la realitat, i actualitzar-la després de cada canvi: transmissió de participacions, ampliació de capital, entrada o sortida de socis. També és un bon moment per revisar els poders atorgats, perquè els que ja no es necessiten es poden revocar.
Les famílies amb societats patrimonials o participacions creuades haurien de tenir un esquema clar i actualitzat de la seva estructura, coherent amb les seves declaracions d’IRPF, patrimoni i societats. Si detecta una incoherència, parli amb el seu assessor sobre la millor manera de regularitzar-la abans que arribi un requeriment.
Com més es creuen les dades, més val que estiguin ordenades des del principi.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
