La cadena de moda ràpida va sol·licitar el 29 de setembre el capítol 11 i tancarà fins a 178 botigues. Com funciona aquest procés i què han de vigilar els proveïdors i creditors.
El diumenge 29 de setembre del 2019, la cadena de moda ràpida Forever 21 va sol·licitar l’empara del capítol 11 de la llei de fallides dels Estats Units. L’empresa, amb seu a Los Angeles, va anunciar que tancaria fins a 178 botigues nord-americanes de les més de 500 que tenia al país, i que sortiria de la major part de les seves botigues d’Àsia i Europa, mentre mantindria la seva activitat a Mèxic i Llatinoamèrica. Quines botigues tanquen dependrà de les negociacions amb els propietaris dels locals.
El cas va arribar una setmana després de la fallida del grup turístic Thomas Cook, i el mateix dilluns 30 en què dues aerolínies europees, l’eslovena Adria Airways i la francesa XL Airways, van cancel·lar els seus vols per dificultats financeres. És una mostra del moment exigent que travessen diversos sectors, des de la distribució minorista fins al transport aeri, amb marges ajustats i un consumidor que canvia els seus hàbits. A això s’afegeix la competència del comerç electrònic i de les marques de moda ultraràpida, que han pressionat el model de gran botiga en centres comercials.
Què és el capítol 11
El capítol 11 és un procediment de reestructuració que permet a una empresa continuar operant mentre negocia amb els seus creditors un pla per reduir deutes, renegociar contractes o vendre actius. Des que se sol·licita, regeix una suspensió automàtica que impedeix als creditors cobrar o executar garanties pel seu compte, i la direcció sol mantenir-se al capdavant del negoci, sota supervisió judicial. El pla de reorganització ha de ser aprovat pels creditors i validat pel jutge, i pot trigar mesos a negociar-se.
A Espanya, l’equivalent és el concurs de creditors, regulat per la Llei concursal, que pot acabar en conveni o en liquidació, i que es complementa amb instruments preventius, com els acords de refinançament. Una directiva europea aprovada el juny del 2019 impulsa que tots els estats membres ofereixin marcs de reestructuració preventiva, perquè les empreses viables es puguin reflotar abans d’arribar a la insolvència.
Què passa amb proveïdors i arrendadors
Per als proveïdors, l’efecte és immediat: els crèdits anteriors a la sol·licitud queden congelats i es tracten segons un ordre de prelació en el procediment. Els qui continuen subministrant solen exigir pagaments al comptat o per avançat, i convé saber que els lliuraments fets poc abans de la sol·licitud poden tenir un tractament especial. En un procediment d’aquest tipus, els crèdits es classifiquen per categories i cada categoria vota el pla, de manera que la posició negociadora depèn del tipus de creditor que es sigui.
Els propietaris de locals comercials també són part interessada, perquè l’empresa pot decidir quins contractes de lloguer manté i quins rebutja. Per a un propietari, el tancament d’un llogater de referència afecta la rendibilitat de l’actiu i la dinàmica d’un centre comercial.
Què convé revisar
Qui vengui a empreses estrangeres hauria de revisar les seves condicions de cobrament i garanties, i valorar l’assegurança de crèdit comercial. Si un client anuncia un procediment d’aquest tipus, el prudent és verificar els terminis per comunicar crèdits i acudir a un advocat del país on es tramita, perquè els terminis solen ser breus.
En el pla patrimonial, els inversors han de recordar que en un procediment de reestructuració l’ordre de cobrament importa: primer els creditors amb garantia, després els comuns i, al final, els accionistes. Si té dubtes sobre la seva exposició, consulti-ho amb el seu assessor.
Una fallida no sempre és el final d’una empresa, però sí que canvia les regles per a qui li ha prestat o venut.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
