El banc central europeu enfonsa una mica més el tipus de dipòsit i reprèn les compres de deute sense data de final.
El 12 de setembre de 2019 el Banc Central Europeu va abaixar el tipus de dipòsit al -0,5 % i va anunciar que reprendria les compres de deute al novembre, sense data de final. Era una resposta de gran abast a una economia de la zona euro que continuava necessitant estímul, i deixava clar que el banc central estava disposat a utilitzar diverses eines alhora per sostenir l’activitat.
Les dues mesures, combinades, apunten en la mateixa direcció: més diners disponibles, durant més temps i a menor cost. Per a empreses i famílies, això es tradueix en un entorn de finançament molt favorable, però també en una rendibilitat molt baixa per als productes d’estalvi més segurs. Entendre com funcionen aquestes eines ajuda a situar les decisions financeres pròpies amb realisme i sense deixar-se endur per les expectatives. Qui llegeixi aquestes decisions com una crida a actuar de seguida s’equivoca: són part d’un entorn que condiciona, però que no substitueix, l’anàlisi de la situació pròpia.
Què és un tipus negatiu
El tipus de dipòsit és el que els bancs reben, o paguen, per deixar els seus diners sobrants al banc central. Si és negatiu, en lloc de cobrar interessos, paguen per guardar-los, cosa que els incentiva a prestar-los en comptes d’immobilitzar-los. És una mesura pensada per estimular el crèdit, i per tant la inversió i el consum.
Però no està exempta d’efectes secundaris. Per als bancs, haver de pagar per la seva liquiditat redueix els marges, i per als estalviadors significa que els productes de baix risc rendeixen molt poc, o fins i tot gens. És una eina excepcional que s’aplica quan es considera que els beneficis per a l’economia superen els seus costos, i que convé entendre per no sorprendre’s de les seves conseqüències.
Compres de deute sense data de final
Comprar deute és una altra manera d’injectar liquiditat i de mantenir baixos els costos de finançament. El banc central adquireix bons al mercat, cosa que sosté els seus preus i empeny a la baixa les rendibilitats, i amb elles els tipus als quals es financen governs, empreses i famílies. És un estímul d’efecte ampli, encara que indirecte.
Anunciar que les compres es reprendrien sense data de final transmetia un missatge de llarg termini: el BCE no preveia retirar el suport aviat, cosa que suggeria una economia que continuava necessitant estímul. Aquesta claredat ajuda els mercats a planificar, però també recorda que les circumstàncies que porten un banc central a actuar així no solen ser les d’una economia en plena fortalesa.
En un entorn de tipus molt baixos cal plantejar-se amb claredat què s’espera dels diners.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
