Un esfondrament a Buenos Aires i un nou senyal de la corba de tipus dels EUA marquen una setmana de nervis.
Va ser una setmana de sobresalts als mercats. El 12 d’agost de 2019 el peso argentí i la borsa de Buenos Aires es van esfondrar després de les eleccions primàries, i dos dies després, el 14 d’agost, la rendibilitat del bo nord-americà a dos anys va superar la del bo a deu anys. Dos fets de naturalesa diferent, però que van coincidir en el temps i van alimentar la sensació que la incertesa global augmentava.
Un esfondrament en un país i un senyal d’alerta al mercat de deute més seguit del món no tenen una relació directa, però sí que comparteixen un efecte: posen a prova la serenitat de qui pren decisions financeres. Si alguna cosa ensenya l’experiència és que les setmanes de més soroll solen ser també les de pitjors decisions, preses amb pressa i amb informació incompleta.
Una caiguda local amb ressò
Un esfondrament de la moneda i de la borsa d’un país reflecteix una pèrdua sobtada de confiança dels inversors, i sol obligar les autoritats a actuar. Quan una moneda cau amb força, s’encareixen les importacions i el deute en divises, i les empreses i famílies del país afectat veuen reduït el seu poder adquisitiu de la nit al dia.
Encara que s’originï en un sol país, pot contagiar altres mercats emergents, perquè els inversors tendeixen a reduir la seva exposició a economies amb riscos semblants. Aquest contagi no sempre és proporcionat ni justificat, però és una realitat dels mercats en moments de tensió. Per això, una crisi local es pot notar en llocs que, en principi, hi tenen poc a veure.
Una altra inversió de la corba
Pocs dies més tard, el mercat de deute nord-americà va repetir un senyal conegut: el bo a dos anys va passar a rendir més que el de deu. La corba ja s’havia invertit en un altre tram mesos abans, i aquest nou senyal va reavivar el debat sobre el risc de recessió. Una corba invertida significa que el mercat exigeix menys rendibilitat per prestar a llarg termini que a curt, cosa que sol reflectir expectatives de menor creixement futur.
Com s’ha dit, és un indicador, no una predicció segura. Els senyals d’aquest tipus han precedit recessions, però amb retards molt variables, i no sempre les han anticipat. El raonable és tractar-los com un motiu per revisar la pròpia situació amb calma, no com una ordre d’actuar de manera precipitada ni com una garantia que alguna cosa passarà. Aquests canals no són iguals per a tothom: cada família i cada empresa té els seus, i conèixer-los és el primer pas per gestionar-los.
En els mercats, el que és urgent poques vegades coincideix amb el que és important.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
