Un senyal que els mercats vigilen, i que ha precedit recessions, apareix per primera vegada des de 2007.
El 20 de març de 2019 la Reserva Federal va descartar pujar els tipus d’interès aquell any. Dos dies després, el 22 de març, la rendibilitat del bo nord-americà a tres mesos va superar la del bo a deu anys per primera vegada des de 2007. És el que els mercats anomenen una inversió de la corba de tipus, un senyal que històricament s’ha associat a recessions i que es vigila amb molta atenció.
Que tots dos fets coincidissin en la mateixa setmana no és casual: si el banc central deixa de preveure pujades, els inversors comencen a descomptar tipus més baixos en el futur, cosa que modifica els preus del deute a diferents terminis. Per a qui no segueix de prop els mercats, la notícia pot sonar a alarma. Convé entendre què mesura exactament aquest senyal i, sobretot, què no pot dir. Aquesta lògica explica per què una decisió de política monetària i un moviment al mercat de deute poden aparèixer junts en els titulars d’una mateixa setmana.
Què és la corba de tipus
La corba de tipus recull el que rendeix el deute públic segons el seu termini: tres mesos, dos anys, deu anys. El normal és que els terminis llargs rendeixin més que els curts, perquè immobilitzar els diners durant més temps es compensa amb una rendibilitat més gran. És la forma habitual d’una corba en una economia que funciona amb normalitat.
Quan passa el contrari, es diu que la corba s’inverteix, i els mercats ho interpreten com un símptoma de cautela sobre l’economia futura. Els inversors accepten menys rendibilitat per terminis llargs perquè esperen que els tipus baixin més endavant, cosa que sol passar quan l’activitat es refreda. Per això és un indicador d’expectatives, no una mesura del que ja està passant.
Un senyal, no una sentència
Històricament, les inversions de la corba han precedit recessions, però amb retards molt variables i sense una regla fixa. És un indicador entre molts, no una predicció segura, i hi ha hagut situacions en què el senyal va aparèixer i l’economia va continuar creixent durant un temps prolongat. Cap senyal substitueix l’anàlisi de la situació concreta de cada empresa o família.
El prudent és prendre’l com una invitació a revisar riscos, no com un motiu per precipitar-se. La millor defensa davant d’un escenari incert és tenir una situació financera ordenada abans que es necessiti. Cada senyal s’ha de llegir juntament amb d’altres, com l’ocupació, el consum o la inversió, i mai com un indicador aïllat que determini per si sol el que passarà.
Un senyal dels mercats és un motiu per revisar, no per alarmar-se.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
