El Govern ha dut al Congrés el projecte de pressupostos per al 2019, amb pujades de l’IRPF a rendes altes i nous impostos. Què conté i què falta per decidir.
El Consell de Ministres va aprovar el divendres 11 de gener el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, el va lliurar aquest dilluns al Congrés. El projecte rebaixa al 2,2 % la previsió de creixement del Govern per a aquest any. Els grups poden presentar esmenes a la totalitat fins al 8 de febrer, i el debat està previst per als dies 12 i 13 d’aquest mes.
Més enllà de les xifres de despesa, el text incorpora un paquet de mesures tributàries que ja es coneixia en línies generals per l’acord pressupostari de la tardor. Afecten sobretot qui té rendes elevades, les grans empreses i determinades operacions financeres i digitals, i per això convé entendre què proposa cadascuna abans que sigui definitiva.
Què canvia en l’IRPF
A la base general, el projecte eleva dos punts el tipus per a la part de la renda que supera els 130.000 euros i quatre punts per a la que excedeix de 300.000. A la base de l’estalvi, és a dir, interessos, dividends i guanys patrimonials, el tipus màxim passaria del 23 % al 27 % per a la part que superi els 140.000 euros.
El resultat final per a cada contribuent depèn també del tram autonòmic, que varia segons la comunitat de residència, de manera que l’efecte a Catalunya no és igual que en altres territoris. Per això la comparació útil és la que es fa amb les dades pròpies: quants euros de renda cauen per sobre de cada llindar i de quin tipus són.
Societats i nous impostos
A l’Impost sobre Societats, el projecte redueix del 100 % al 95 % l’exempció de dividends i plusvàlues de filials, fixa una tributació mínima del 15 % de la base imposable per als grups i per a les empreses que facturin més de 20 milions d’euros (18 % en entitats de crèdit i empreses d’hidrocarburs) i abaixa del 25 % al 23 % el tipus de les pimes que facturen menys d’un milió.
A això s’hi sumen dos impostos nous. El de transaccions financeres gravaria amb un 0,2 % la compra d’accions de societats espanyoles cotitzades amb capitalització superior als 1.000 milions d’euros. El de serveis digitals aplicaria un 3 % als ingressos per publicitat en línia, intermediació en línia i venda de dades, només a grups amb 750 milions d’ingressos mundials i més de tres milions a Espanya.
Encara no és llei
Un projecte de llei no obliga ningú mentre no s’aprova i es publica al BOE. Durant la tramitació poden canviar llindars, tipus i dates d’aplicació, o el conjunt pot no tirar endavant tal com està plantejat. El Govern necessita suports parlamentaris que, de moment, no estan assegurats.
El raonable és prendre el projecte com un avís de cap a on pot anar la fiscalitat, no com una norma. Qui tingui rendes properes als llindars, una estructura societària amb filials o inversions afectades pot simular-ne l’efecte amb el seu assessor, però convé evitar decisions irreversibles basades en un text que encara no és definitiu. Mentrestant, és raonable ordenar la informació fiscal pròpia, és a dir, rendes, participacions, operacions previstes i estructura societària, per poder simular amb rapidesa l’efecte de cada mesura si s’arriba a aprovar i decidir amb dades i no amb titulars.
Un projecte fiscal marca una direcció, però només la norma publicada fixa les regles.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
