Des de l’1 de gener el salari mínim és de 900 euros en 14 pagues, un 22,3 % més que el 2018. Què canvia per a empreses i famílies i què convé revisar.
El Reial decret 1462/2018, de 21 de desembre, publicat al BOE el 27 de desembre, fixa el salari mínim interprofessional (SMI) del 2019 en 30 euros diaris, 900 euros mensuals en 14 pagues o 12.600 euros a l’any. Les noves quanties s’apliquen des de l’1 de gener i suposen un 22,3 % més que l’SMI del 2018. Per als treballadors eventuals i temporers els serveis dels quals a una mateixa empresa no superen els 120 dies es fixen 42,62 euros per jornada, i per a les empleades de la llar, 7,04 euros per hora.
És la major pujada percentual de l’SMI des del 1977 i arriba quan moltes empreses ja tenien tancat el pressupost de personal de l’any. L’efecte no es limita a qui cobra exactament el mínim: en elevar-se aquest terra, es tensen també les categories immediatament superiors i les taules dels convenis que queden per sota de la nova xifra o molt a prop.
Com s’aplica el mínim
L’SMI és la retribució mínima que ha de percebre un treballador per la jornada legal de treball, i es redueix de manera proporcional quan el contracte és a temps parcial. En general es compara en còmput anual amb el que realment es paga, de manera que no n’hi ha prou de mirar una nòmina aïllada: el que compta és que el total de l’any arribi al mínim, tant si les pagues extraordinàries es cobren a part com si es prorategen.
Això importa sobretot en contractes amb jornada reduïda i amb retribució variable. Qui treballa a mitja jornada té dret, com a mínim, a la meitat de la quantia anual, i si part del seu sou són incentius o plusos convé comprovar quins conceptes computen a l’efecte del mínim, segons el conveni aplicable, abans de donar per complerta l’obligació.
Efecte en costos i convenis
El cost per a l’empresa no és només el salari: la cotització a la Seguretat Social es calcula sobre la retribució. Per als grups de cotització 4 a 11 la base mínima del Règim General és de 1.050 euros al mes, just l’SMI prorratejat en dotze mensualitats, de manera que la pujada es trasllada de manera automàtica a les quotes dels llocs pitjor remunerats.
Els convenis les taules dels quals queden per sota de l’SMI no es poden aplicar en aquests trams: fins que s’actualitzin, cal abonar el mínim legal. En sectors com l’hostaleria, el comerç, l’agricultura, la neteja o el servei domèstic la diferència pot ser rellevant, i convé calcular amb antelació l’impacte sobre tota la plantilla, incloses les categories superiors que mantinguin diferències salarials pactades.
Altres novetats de gener
La pujada arriba acompanyada d’altres mesures de l’últim Consell de Ministres del 2018. El Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, revalora les pensions un 1,6 %, eleva un 1,25 % les bases mínimes de cotització dels autònoms i puja de 50 a 60 euros la quota de la tarifa plana per a nous autònoms. Són canvis que modifiquen el cost d’arrencar una activitat i de mantenir-la durant el 2019.
Per a les famílies amb empleats de la llar, l’actualització obliga a revisar el salari pactat i l’alta a la Seguretat Social; per a les empreses, a repassar les nòmines de gener, comprovar els convenis aplicables i reflectir l’efecte en el pressupost. Una consulta amb l’assessor laboral evita sorpreses davant d’una reclamació o una inspecció. Convé, a més, deixar constància per escrit del càlcul fet i de les dates d’aplicació de cada taula, perquè en una inspecció de treball o en una reclamació individual aquesta documentació permet demostrar la diligència de l’empresa i corregir amb rapidesa qualsevol diferència.
El salari mínim és un terra legal: convé comprovar cada gener que cap nòmina queda per sota.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
