El 21 de setembre el Govern va informar un avantprojecte que substitueix la incapacitació judicial per un sistema de suports basat en la voluntat de la persona.
El 21 de setembre del 2018 el Consell de Ministres va prendre coneixement de l’informe sobre l’avantprojecte de llei per la qual es reforma la legislació civil i processal en matèria de discapacitat. La reforma afecta el Codi civil, la Llei d’enjudiciament civil, la Llei hipotecària i la Llei del registre civil, i sent les bases per canviar el sistema actual, en què predomina la substitució, per ordre judicial, en la presa de decisions que afecten les persones amb discapacitat.
El nou model es basa en el respecte a la voluntat i les preferències d’aquestes persones, que com a regla general seran les encarregades de prendre les seves pròpies decisions. És un canvi de fons en el dret de família i de la persona, amb efectes directes en la manera com les famílies planifiquen la protecció d’un fill, un cònjuge o un pare amb discapacitat.
Del model de substitució al de suport
La idea central és el suport a qui tingui alguna dificultat per exercir la seva capacitat jurídica, el que tradicionalment s’ha anomenat capacitat d’obrar. El suport abasta des de l’acompanyament amistós o l’ajuda tècnica per comunicar decisions fins a, quan calgui, la presa de decisions delegades per la mateixa persona. La substitució judicial, amb la incapacitació i la tutela com a figures habituals, deixa de ser la regla.
La reforma respon a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, signada a Nova York el 2006, que proclama que aquestes persones tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres i obliga els estats a proporcionar els suports necessaris. Espanya havia d’adaptar la seva legislació des del 2011, i la discapacitat que havia quedat sense regular d’acord amb aquests principis era la intel·lectual.
Mesures preventives i figures de suport
L’avantprojecte dona preferència a les mesures preventives, que pot prendre la mateixa persona interessada davant d’una futura necessitat de suport, com els poders i mandats preventius. També reforça les mesures de caràcter extern, com la guarda de fet, que exerceix de manera natural un familiar sense intervenció judicial. Es regulen a més la curatela i el defensor judicial, i la tutela queda reservada als majors d’edat no protegits a través de la potestat parental.
La reforma afecta també el dret internacional privat, els actes relatius a la nacionalitat, al matrimoni i a la filiació, i algunes regles del dret de successions i de contractes. Per això importa a les famílies i als qui planifiquen el patrimoni: canvien els instruments per protegir una persona vulnerable i la validesa de determinats actes atorgats per ella.
Què convé revisar
Fins que el text es converteixi en llei, continuen sent aplicables les normes vigents, i res del que es planifica avui queda invalidat. Tot i així, convé conèixer la direcció del canvi: qui vulgui deixar establert com es gestionaran els seus afers si en el futur necessita ajuda pot estudiar els poders preventius i altres instruments de planificació, davant de notari i amb assessorament.
Les famílies amb un membre amb discapacitat poden revisar la seva planificació patrimonial i successòria, incloses les figures ja existents, com el patrimoni protegit, i com es coordinarien amb el nou model. Cada cas és diferent i convé analitzar-lo amb un advocat o un notari abans de prendre decisions.
El dret s’adapta perquè la persona decideixi amb suport, en lloc que ho facin els altres per ella.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
