La Directiva (UE) 2018/822, publicada el 5 de juny, obliga certs intermediaris a comunicar a Hisenda mecanismes fiscals transfronterers. Què és i què convé revisar.
El 5 de juny del 2018 es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea la Directiva (UE) 2018/822, adoptada pel Consell el 25 de maig, que modifica la directiva de cooperació administrativa en matèria fiscal. És la cinquena modificació d’aquest text, per això se la coneix com a DAC6. Estableix la comunicació obligatòria de determinats mecanismes transfronterers que puguin utilitzar-se per a la planificació fiscal agressiva.
L’objectiu és que les administracions tributàries rebin informació primerenca sobre estructures que puguin erosionar la base imposable, de manera que puguin reaccionar a temps. La directiva no prohibeix cap estructura: el que exigeix és transparència. La informació comunicada s’intercanviarà automàticament entre els Estats membres a través d’un registre central.
Què es comunica
Es comuniquen els mecanismes transfronterers, és a dir, que afecten més d’una jurisdicció, que presentin algun dels senyals distintius que la directiva enumera. Aquestes són característiques que indiquen un possible risc fiscal, com clàusules de confidencialitat, honoraris vinculats a l’estalvi fiscal, documentació estandarditzada o pagaments transfronterers deduïbles a jurisdiccions de baixa tributació.
En diversos supòsits, el senyal només dona lloc a comunicació si el mecanisme té com a benefici principal obtenir un avantatge fiscal. Que un mecanisme es comuniqui no implica que sigui il·legal ni que vagi a ser qüestionat. Moltes operacions ordinàries, amb una finalitat empresarial clara, no haurien de veure’s afectades, però caldrà analitzar-ho cas per cas. Els senyals distintius s’agrupen en categories, i en algunes no s’exigeix que el benefici fiscal sigui el principal. Això vol dir que certs mecanismes s’hauran de comunicar amb independència de la seva finalitat real.
Qui comunica i quan
L’obligació recau, en primer lloc, sobre l’intermediari: la persona que dissenya, comercialitza, organitza o gestiona el mecanisme, o que presta ajuda o assessorament respecte d’aquest. L’ha de comunicar en un termini de trenta dies des que el mecanisme estigui disponible, llest per a la seva aplicació o s’hagi fet el primer pas d’execució. La directiva s’emmarca en la lluita contra l’erosió de les bases imposables i el trasllat de beneficis, un assumpte que preocupa els governs europeus des de fa anys i que ha donat lloc a altres normes recents de cooperació i intercanvi d’informació.
Quan no hi ha intermediari a la Unió, o aquest està emparat pel secret professional, l’obligació passa al contribuent. Els Estats membres han de transposar la directiva abans del 31 de desembre del 2019 i aplicar-la a partir de l’1 de juliol del 2020, tot i que també s’hauran de comunicar els mecanismes el primer pas dels quals es faci des del 25 de juny del 2018. Per als advocats, el deure de comunicar xoca amb el secret professional, i la directiva permet als Estats reconèixer aquesta exempció, traslladant llavors l’obligació al contribuent o a un altre intermediari.
Què convé revisar
Encara que l’aplicació efectiva s’endarrereix fins al 2020, la referència a mecanismes des del juny del 2018 fa aconsellable començar a documentar les operacions transfrontereres rellevants: grups amb filials a diversos països, finançament intragrup, reorganitzacions i estructures patrimonials internacionals. Un registre ordenat de la finalitat empresarial de cada operació pot resultar útil.
Les empreses, els grups familiars i els assessors han de seguir amb atenció com es transposa la directiva a Espanya, perquè el detall dels terminis, dels senyals distintius i de les sancions es fixarà a la norma nacional. Aquesta informació és de caràcter general i no constitueix assessorament fiscal; consulti el seu assessor. Un cop transposada la norma, les empreses podran necessitar procediments interns per identificar quines operacions transfrontereres poden estar afectades i qui decideix si es comuniquen, amb un calendari que respecti els trenta dies.
La transparència fiscal comença per tenir documentat per què es fa cada operació.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
