El 19 de març la UE i el Regne Unit van acordar un text provisional: el període de transició acabarà el 31 de desembre del 2020. Què significa per a les empreses.
El 19 de març del 2018, a Brussel·les, el negociador en cap de la Unió Europea, Michel Barnier, i el ministre britànic del Brexit, David Davis, van anunciar un acord provisional sobre el període de transició posterior a la sortida del Regne Unit. Segons el text, la transició acabaria el 31 de desembre del 2020, uns vint-i-un mesos després de la data prevista de sortida, el 29 de març del 2019.
L’acord forma part de l’esborrany del tractat de retirada i encara no era definitiu: l’havien d’aprovar els caps d’Estat i de Govern de la Unió i el Govern britànic. Però era la primera vegada que les dues parts fixaven per escrit unes condicions per al període intermedi, cosa que les empreses havien reclamat per poder planificar.
Què es va acordar
Durant la transició, el dret de la Unió Europea continuaria aplicant-se al Regne Unit, que continuaria al mercat únic i a la unió duanera, però sense participar en les institucions ni en la presa de decisions. El Regne Unit podria negociar acords comercials amb tercers països, tot i que sense aplicar-los fins al final del període.
També es va pactar que els ciutadans de la Unió que arribin al Regne Unit durant la transició, i els britànics que arribin a la Unió, tindrien els mateixos drets que els qui ja hi residien. Per a les empreses amb personal desplaçat, és una bona notícia, tot i que està subjecta a la ratificació del tractat de retirada. En termes pràctics, això suposa que, durant la transició, les empreses britàniques i les de la Unió continuarien operant amb les regles actuals de circulació de béns i serveis, evitant un canvi brusc en la data de sortida.
El que continuava obert
L’acord deixava sense tancar diverses qüestions importants. La més delicada era la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord: les dues parts van admetre que calia més feina i que una solució d’últim recurs, l’anomenat «backstop», formaria part del text jurídic. La relació futura entre el Regne Unit i la Unió tampoc no estava definida. Els mercats van seguir la notícia amb atenció, perquè una transició pactada redueix el risc d’una sortida desordenada, i aquesta menor incertesa sol ajudar les decisions d’inversió de les empreses amb presència a banda i banda del Canal.
Això vol dir que el període de transició ofereix estabilitat, però no certesa sobre el que vindrà després. Per a una empresa que exporta o importa amb el Regne Unit, l’escenari posterior al desembre del 2020 continuava sent incert, amb diferents possibilitats en matèria de duanes, aranzels, serveis i mobilitat de persones. Mentre no es tanqui un acord definitiu sobre la relació futura, qualsevol escenari posterior al 2020 és hipotètic, i les empreses han d’evitar decisions irreversibles basades en el que es rumoreja.
Què convé revisar
Les empreses amb relacions comercials amb el Regne Unit poden aprofitar el temps per revisar els seus contractes: clàusules de preu i divisa, terminis de lliurament, repartiment de costos duaners i condicions de terminació. També convé identificar quins productes, serveis i persones depenen de la llibertat de circulació i quines alternatives hi hauria.
En el pla financer, el tipus de canvi de la lliura ha reaccionat amb força a les notícies del Brexit, i pot continuar fent-ho. Qui cobra o paga en lliures hauria de valorar com gestionar aquest risc. Aquesta informació és general; per al seu cas, consulti el seu assessor. Per a les empreses amb personal desplaçat entre tots dos països, convé mantenir una llista actualitzada de qui treballa on i amb quin permís, i comprovar els requisits de residència i de Seguretat Social aplicables.
Un període de transició dona temps per preparar-se, no per esperar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
