El 15 de març la Fed va pujar els tipus un quart de punt i les urnes holandeses van donar alleujament a Europa: dos fets el mateix dia amb lectures diferents.
El 15 de març de 2017 la Reserva Federal dels Estats Units va pujar els tipus d’interès un quart de punt. Aquell mateix dia, les eleccions als Països Baixos van donar la victòria a Mark Rutte davant del partit de Geert Wilders, cosa que va tranquil·litzar els mercats europeus. Dos fets diferents van coincidir en la mateixa jornada i van tenir una lectura econòmica pròpia: un parlava del preu dels diners; l’altre, de l’estabilitat política d’Europa. Entendre cada un per separat ajuda a no confondre causes i efectes.
La pujada de tipus als Estats Units confirmava que el banc central nord-americà continuava retirant a poc a poc el suport extraordinari dels anys de crisi. El resultat holandès, per la seva banda, aclaria part de la incertesa política que preocupava els inversors des del referèndum britànic. Cap dels dos fets resolia per si sol els dubtes econòmics del moment, però tots dos influïen en l’ànim dels mercats. En economia l’ànim importa: condiciona les decisions d’inversió i de crèdit.
Què significa pujar els tipus
El tipus d’interès oficial és el preu dels diners que fixa el banc central. Quan puja, el crèdit s’encareix i l’estalvi es remunera una mica millor. Que la Fed el pugi indica confiança en l’economia nord-americana, però també encareix el finançament en dòlars: les empreses i les famílies que deuen diners en aquesta moneda, o a un tipus vinculat a ella, paguen més interessos.
L’efecte no es limita als Estats Units. Com que el dòlar és la moneda de referència en bona part del comerç i de les finances mundials, els seus tipus d’interès influeixen en les divises i en el finançament de països i empreses de tot el món, en especial els que deuen diners en dòlars. Per això les decisions de la Fed se segueixen amb tanta atenció fins i tot des de fora dels Estats Units. Qui té deutes o ingressos en dòlars hauria de seguir-les amb especial atenció.
L’alleujament holandès
Després de la sortida del Regne Unit de la UE, hi havia el temor que altres països seguissin el mateix camí. El resultat als Països Baixos va reduir aquesta preocupació a curt termini, encara que no la va eliminar, ja que quedaven altres cites electorals importants a Europa. Els mercats van interpretar el resultat com un senyal d’estabilitat, però saben que la política canvia amb rapidesa.
Aquesta lectura és una bona il·lustració de com es relacionen política i economia. Una elecció pot canviar el preu dels actius en qüestió d’hores, no perquè modifiqui de seguida la situació de les empreses, sinó perquè altera les probabilitats dels escenaris que els inversors consideren possibles. Quan un escenari temut perd pes, l’ànim millora; quan en guanya, passa el contrari.
Què revisar
Les empreses i famílies amb deutes a tipus variable o en dòlars haurien de mesurar quant els afectaria un encariment addicional en les quotes. Un exercici senzill consisteix a calcular quant augmentaria el pagament mensual si els tipus pugessin un punt més, i comprovar si el pressupost ho suporta sense tensió. Tenir aquesta xifra a mà evita sorpreses. Convé repetir el càlcul de tant en tant, perquè les condicions del préstec i dels mercats canvien.
Amb ella, és més fàcil decidir amb tranquil·litat si convé renegociar condicions, ajustar terminis o fixar el tipus d’una part del deute, sempre amb el consell del banc o d’un assessor independent. Anticipar-se és gairebé sempre més barat que reaccionar quan el canvi ja s’ha produït. I en matèria d’inversió, aquest text és informació general i no una recomanació.
El finançament barat no dura sempre; convé comprovar que el pla aguanta tipus més alts.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
