El Reial decret 55/2017, publicat el 4 de febrer, desenvolupa la llei de desindexació: les revisions de preus públics seguiran els costos eficients i no l’IPC.
El Consell de Ministres va aprovar el 3 de febrer del 2017 el Reial decret 55/2017, publicat al BOE del 4 de febrer i en vigor des del dia següent. La norma desenvolupa la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, i l’article 89 de la llei de contractes del sector públic. Regula com es poden revisar els preus i altres valors monetaris en què intervé el sector públic quan la revisió respon a variacions de costos.
En essència, el reglament substitueix l’actualització automàtica per índexs generals, com l’IPC, per revisions vinculades a l’evolució dels costos realment suportats per una empresa eficient. És una norma tècnica, però amb conseqüències directes per a qui treballa amb l’Administració i per a qui paga preus regulats, perquè canvia quant i quan poden variar els imports durant la vida d’un contracte.
Revisió basada en costos
El reglament fixa uns principis generals. Les revisions han de reflectir els costos directament lligats a l’activitat, ponderats segons el seu pes en el valor total i només els indispensables. Es calculen sobre l’estructura de costos d’una empresa eficient i ben gestionada, de manera que no es poden traslladar augments que l’operador controla. I els costos laborals només es poden repercutir fins al límit de l’increment retributiu del personal del sector públic que fixin els Pressupostos.
Les revisions periòdiques i predeterminades queden reservades a una llista tancada de casos, entre els quals determinats preus del gas, dels gasos liquats del petroli i de l’electricitat, i els preus dels contractes del sector públic. L’arrendament d’edificis només s’admet de manera excepcional i amb justificació econòmica. Per a les revisions no periòdiques, la norma exigeix un informe econòmic que expliqui quins costos han variat, per què i amb quin impacte.
Els contractes públics de llarga durada
En obres públiques i subministraments d’armament, la revisió es fa amb índexs de tipus fórmula, un cop transcorreguts dos anys i executat almenys el 20 % del contracte. En els altres contractes, la revisió es vincula al període de recuperació de la inversió, que ha de ser d’almenys cinc anys, i no es pot estendre més enllà. La fórmula ha de recollir components de cost significatius, d’almenys un 1 % del valor total.
Queden fora de la fórmula els costos financers, les amortitzacions, les despeses generals i estructurals i el benefici industrial, i els índexs han de ser públics i no modificables per l’operador. Hi ha, a més, controls previs: en contractes de menys de cinc milions d’euros, una consulta pública de vint dies abans d’aprovar els plecs i, a partir d’aquesta xifra, un informe preceptiu del Comitè Superior de Preus de Contractes de l’Estat.
Què convé revisar
Les empreses que liciten o executen contractes públics haurien de repassar la fórmula de revisió de cada plec, comprovar quins components de cost inclou i quins en queden fora, i valorar el risc de preu que assumeixen si els costos pugen més del que la fórmula reconeix. Convé també guardar la documentació que permeti justificar els costos, perquè les revisions no periòdiques exigeixen un informe econòmic.
Entre empreses privades, la llei de desindexació no impedeix, en principi, pactar les seves pròpies clàusules d’actualització, tot i que la tendència a vincular-les a costos reals influeix en les negociacions. Qui té contractes de llarga durada, públics o privats, pot revisar amb el seu assessor com s’actualitzen els preus i què passa si canvien els costos, abans que una discrepància arribi a ser una disputa.
Amb la desindexació, justificar els costos passa a ser tan important com fixar el preu.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
