L’atur registrat va caure el 2016 com mai en la sèrie històrica i l’afiliació va rondar els 17,9 milions. Com llegir la dada i què implica per a les plantilles.
El 4 de gener del 2017 el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social va publicar les dades de desembre. L’atur registrat va baixar en 86.849 persones durant el mes i va tancar el 2016 en 3.702.974 aturats, amb un descens anual de 390.534 persones (un 9,54 %), el més gran de la sèrie històrica iniciada el 1996. La Seguretat Social va sumar 68.531 afiliats al desembre i va acabar l’any amb 17.849.055.
Durant el mes es van signar, a més, 1.699.018 contractes, la xifra més alta per a un desembre. Per a empreses i famílies, la dada confirma que l’ocupació seguia recuperant-se després dels anys més durs de la crisi, però convé llegir-la amb matisos: no mesura el mateix que l’Enquesta de Població Activa i bona part de la contractació de final d’any respon a campanyes estacionals. Per això l’anàlisi seriosa combina diverses fonts i mira la tendència de diversos mesos, no només la xifra d’un mes concret.
Què mesura l’atur registrat
L’atur registrat compta les persones inscrites com a demandants d’ocupació als serveis públics d’ocupació i que compleixen els requisits per figurar com a aturades. És una dada administrativa, que es publica cada mes. L’Enquesta de Població Activa, en canvi, és un sondeig trimestral de l’INE que segueix criteris internacionals i sol donar xifres diferents.
Per comparar mesos és útil treure l’efecte del calendari. Amb la sèrie corregida d’estacionalitat, l’atur va baixar al desembre en 49.243 persones i l’afiliació va pujar en 41.438. És una millora més petita que la que mostren les xifres brutes, però confirma que la tendència no es devia només a les contractacions pròpies de les festes. Qualsevol comparació entre mesos s’hauria de fer sempre sobre la mateixa base.
Un mercat de treball més exigent
Quan l’atur baixa, contractar i retenir personal costa més. En els perfils on hi ha menys candidats disponibles, les empreses competeixen amb salaris, horaris flexibles o millors condicions, i la rotació deixa de ser un detall per convertir-se en un cost. L’efecte és desigual: es nota més en les activitats amb demanda sostinguda i menys en les que depenen de la temporada. Per a una pime, perdre un professional format i haver de tornar a buscar-lo suposa setmanes de selecció, formació i menys productivitat.
A això s’hi suma la pujada del salari mínim de començament d’any, que ja havia encarit les nòmines més baixes. La combinació de més activitat i salaris a l’alça obliga a revisar els pressupostos de personal amb més cura que els anys anteriors, sobretot en negocis els marges dels quals depenen del cost laboral.
Què convé revisar
A l’empresa, és el moment de repassar la plantilla real davant de la prevista: quins llocs són difícils de cobrir, quins contractes temporals vencen aviat i quina proporció d’ocupació estable es vol mantenir. També convé comprovar que els convenis i les categories professionals aplicats continuen sent els adequats. Un calendari de renovacions a dotze mesos evita decisions precipitades.
A la llar, qui ocupa una persona a casa o gestiona un petit negoci familiar hauria de repassar contractes, cotitzacions i horaris amb el seu assessor laboral. Amb un mercat més competitiu, les condicions pactades i la claredat documental ajuden a conservar qui treballa bé i a evitar discrepàncies posteriors. Si la feina és a temps parcial o per hores, convé deixar clar per escrit l’horari i la manera de registrar-lo.
Llegir bé la dada de l’ocupació ajuda a decidir amb més criteri sobre plantilles, salaris i contractació.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
